OBSERVATORI E-DEMOCRÀCIA
1	LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. FETS MÉS RELLEVANTS
2	WEBS DE REFERÈNCIA
3	EL PRIMER REFERÈNDUM ELECTRÒNIC

CRONOLOGIA DE LA UNIÓ EUROPEA 1946 Crida de Winston Churchill a Zuric a favor de la creació dels Estats Units d ’Europa. 1948 Tractat de Brussel•les constitutiu de la Unió Occidental, intent de creació d’un sistema de defensa europeu. Tractat d ’Estrasburg de creació del Consell d ’Europa. 1950 Robert Schuman, ministre francès d’Exteriors, proposa, en un discurs inspirat per Jean Monnet, posar en comú els recursos del carbó i d ’acer de França i de la República Federal Alemanya en una organització oberta a la resta de països d ’Europa (“Declaració Schuman”). 1951 Els Sis (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) firmen el Tractat de París constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l ’Acer (CECA). 1952 Firma a París del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de Defensa (CED). 1954 L ’Assemblea Nacional francesa rebutja el Tractat de la CED. 1955 Reunits a la Conferència de Messina, els Ministres d ’Afers Exteriors dels Sis decideixen crear un mercat comú per a tots els productes, així com per a l’energia nuclear. 1957 Firma dels Tractats de Roma constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA), entre els mateixos Estats signants del tractat CECA. 1958 Entrada en vigor dels Tractats de Roma. 1960 Constitució de l’Associació Europea de Lliure Canvi, integrada per Gran Bretanya, Suècia,Noruega, Dinamarca, Àustria, Suïssa, Islàndia i Portugal. 1961 Sol•licitud d ’adhesió a les Comunitats Europees d’Irlanda, Regne Unit i Dinamarca. 1962 Entrada en vigor de la Política Agrícola Comuna (PAC). 1963 El general De Gaulle veta l’entrada del Regne Unit a la CEE. 1965 Firma del Tractat de fusió dels executius de les tres Comunitats (CECA, CEE, Euratom). Crisi provocada pel finançament de la PAC. França trenca les negociacions i decideix aplicar la política de “cadira buida ” no assistint a les reunions del Consell. 1966 Compromís de Luxemburg. França accepta tornar a ocupar la seva cadira al Consell a canvi del manteniment de la regla de la unanimitat en àmbits en què estiguin en joc “interessos vitals”. 1968 Realització de la unió duanera: supressió dels drets aranzelaris entre els Sis i entrada en vigor d’una tarifa exterior comuna. 1970 Tractat de Luxemburg pel qual s’incrementen les competències pressupostàries del Parlament Europeu. Inici de les negociacions amb els quatre països candidats a l’adhesió (Dinamarca, Irlanda, Noruega i Regne Unit). 1972 Firma a Brussel•les dels Tractats d’adhesió dels nous membres de la CEE (Dinamarca, Irlanda, Noruega i Regne Unit), que entraran a la CEE l’1 de gener de 1973, amb l’excepció de Noruega, a causa d’un referèndum negatiu. Constitució de la “serp monetària”. Els Sis acorden reduir els marges de fluctuació entre les seves monedes a un 2,25 per cent. 1974 Cimera a París, en la qual els nou caps d ’Estat i de Govern decideixen reunir-se regularment en Consell Europeu (tres vegades a l’any), proposen l’elecció del Parlament Europeu per sufragi universal i decideixen la creació del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). 1978 El Consell Europeu de Bremen, a proposta de França i de la República Federal d’Alemanya, decideix l’establiment d’un sistema monetari europeu (SME), que comença a funcionar al març de 1979. 1979 Primera elecció per sufragi universal directe del Parlament Europeu. 1981 Entrada de Grècia a la Comunitat Europea. 1984 El Parlament Europeu aprova el “Projecte de Tractat per a la Fundació de la Unió Europea” (“projecte Spinelli ”). Segones eleccions europees. 1985 Jacques Delors és nomenat President de la Comissió de les Comunitats Europees. Consell Europeu de Luxemburg. Els Deu acorden revisar el Tractat de Roma i rellançar el procés d’integració europea mitjançant l’elaboració d’una Acta Única Europea. 1986 Entrada d’Espanya i de Portugal a la Comunitat Europea. Firma de l’Acta Única Europea, que modifica el Tractat de Roma, i que entra en vigor al juliol de 1987. 1989 Renovació del mandat de Jacques Delors com a President de la Comissió Europea. Tercera elecció per sufragi universal directe del Parlament Europeu. Caiguda del mur de Berlín. 1990 Firma dels acords de Schengen.Reunificació alemanya. Obertura a Roma de les conferències intergovernamentals sobre la unió econòmica i monetària, i la unió política. 1991 Acord sobre la creació de l’Espai Econòmic Europeu. Consell Europeu de Maastricht. Acord sobre el projecte de Tractat de la Unió Europea. 1992 Firma del Tractat de la Unió Europea a Maastricht. Dinamarca rebutja en referèndum el Tractat de Maastricht. Consell Europeu d’Edimburg, en el que s’ofereix a Dinamarca la possibilitat de celebrar un segon referèndum sobre la ratificació del Tractat. 1993 Entra en vigor el mercat únic europeu. Segon referèndum a Dinamarca: aprovació del Tractat de Maastricht. 1994 Quartes eleccions directes al Parlament Europeu. Consell Europeu de Corfú. Firma de les Actes d’adhesió a la Unió Europea per part d’Àustria, Finlàndia, Noruega i Suècia. Noruega rebutja en referèndum el seu ingrés a la Unió Europea. 1995 Entrada d’Àustria, Finlàndia i Suècia a la UE. Entrada en funcions de la Comissió presidida per Jacques Santer. Firma dels acords d’associació europeus amb Estònia, Letònia i Lituània. Conferència Euromediterrània de Barcelona. 1997 Consell Europeu d ’Amsterdam. Presentació de l’”Agenda 2000” al Parlament Europeu. Firma del Tractat d ’Amsterdam, que entra en vigor al maig de 1999. 1998 Llançament del procés d’adhesió dels deu Estats candidats d’Europa Central i Oriental, i de Xipre. 1999 Implantació oficial de l’euro. Onze Estats de la Unió Europea (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal) entren a la tercera fase de la UEM i adopten l’euro com a moneda oficial. Més endavant s’incorporà Grècia. Consell Europeu de Berlín. Acord global sobre l’”Agenda 2000 ”i renovació de les perspectives financeres. Cinquena elecció directa del Parlament Europeu. Investidura pel Parlament Europeu de la Comissió Europea presidida per Romano Prodi. Consell Europeu de Hèlsinki. Es decideix obrir les negociacions d’adhesió amb Romania, Eslovàquia, Letònia, Lituània, Bulgària i Malta, i acceptar Turquia com a país candidat. 2000 Inauguració de la Conferència Intergovernamental per a la reforma institucional. Proclamació solemne de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, al marge del Consell Europeu de Niça. Acord polític sobre el Tractat de Niça. 2001 Firma del Tractat de Niça, que modifica el Tractat de la Unió Europea i els Tractats constitutius de les Comunitats Europees. Irlanda rebutja en referèndum el Tractat de Niça. Consell Europeu de Laeken. Adopció d’una Declaració sobre el futur d’Europa. 2002 Posada en circulació de les monedes i bitllets en euros. Inauguració de la Convenció per al futur d ’Europa. 2003 Tractat d’Adhesió a la UE de la República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia. Finalització dels treballs de la Convenció per al futur d’Europa Celebració a Itàlia la Conferència Intergovernamental per redactar i adoptar la versió final de la primera Constitució de la UE. 2004 Entrada de la República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia a la UE. Eleccions al Parlament Europeu. El 29 d’octubre els estats membres de la UE signen la Constitució Europea a Roma. 2005 20 de Febrer Referèndum a Espanya sobre la Constitució Europea.

http://europa.eu.int/constitution/futurum/ FUTURUM: Per què una Constitució europea? Amb la signatura, el 29 d’octubre de 2004, del Tractat constitucional per part dels Caps d’Estat i de Govern, es va obrir una nova fase del procés que ens ha portat a la Constitució Europea. Per aquest motiu, es va inaugurar en aquella data un espai a Internet dedicat específicament a la Constitució Europea. El web Futurum seguirà sent accessible com a punt de referència per al debat que ha acompanyat la Convenció i la Conferència Intergovernamental. http://www.constitucioneuropea.es/ Principals novetats del projecte del Tractat El Projecte de Tractat pel qual s’nstitueix una Constitució per a Europa és un Tractat internacional, tant des del punt de vista formal com des del punt de vista material, sense que, per això, pugui negar-se que aquest mateix text té també, pel seu contingut general, moltes de les característiques pròpies d’un text constitucional. Per això s’utilitzen col•loquialment les expresions de "Constitució Europea" o "Tractat Constitucional". En aquest lloc es poden veure les novetats més importants. http://www2.europarl.eu.int/omk/ Resolució del Parlament Europeu sobre el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa. En una simbòlica votació, el passat dimecres 12 de gener, el Parlament Europeu va adoptar per gran majoria un informe on es recolza el text final de la Constitució Europea i es recomana amb força la seva ratificació: el Tractat constitucional és "una important millora" respecte als texts existents, "aportarà un marc estable i durador per al futur desenvolupament de la Unió Europea, (…) permetrà noves ampliacions" i portarà beneficis "perceptibles" per als ciutadans. http://www.extremedemocracy.com EXTREMEDEMOCRACY.COM. “Extreme democracy” és un filosofia política que creu en la gent com a motor de tot el procés polític. Suggereix un procés deliberatiu que dipositi la seva confiança total en les persones, establint aliances que puguin difondre’s àmpliament i que s’organitzin al voltant de qüestions locals, nacionals i internacionals. La unitat bàsica d’organització en una democràcia extrema és el militant, un ciutadà preocupat per un tema concret, desitjós d’invertir els seu esforç i el seu temps en desenvolupar una política rellevant, bé sigui a nivell local, nacional o internacional. Capta els seus propis companys, busca suport i interès real en el tema i s’implica, desenvolupant-se així infinitat de petits grups que puguin tenir una gran incidència en temes que preocupen a una gran majoria de ciutadans. Per a “Extreme democracy”, l’activisme ciutadà és un element crític clau ja que pot contribuir a fer un model de societat més justa. Aquest model es basa en l’acte de la participació i la implicació i en la idea de que l’individu és lliure d’actuar políticament. Ja que si no fos així, no podrien considerar-se ciutadans de ple dret. http://europa.eu.int/constitution/1000debates/ 1000 debats sobre Europa Des d’aquesta pàgina web es convida els responsables polítics europeus i nacionals, així com als representants regionals i locals a participar activament en la tasca de presentació i explicació de la Constitució Europea als ciutadans. Donant suport a aquest fet, les institucions europees van iniciar una operació denominada «1000 debats per a Europa». L’objectiu: organitzar en una ciutat o regió determinada un debat sobre el futur de la Unió Europea i la Constitució i convertir-se en un dels mil representants regionals i locals que es comprometen a explicar la Constitució Europea als conciutadans...Més informació http://europa.eu.int/eur-lex/es/index.html El portal del Dret de la Unió Europea Aquest web ofereix una imatge completa de la legislació comunitària i els procediments de presa de decisions en tota la seva extensió. S’ha ampliat per incorporar: Finestreta única per a totes les col•leccions de textos jurídics de la UE; Accés directe a les bases de dades gestionades per les institucions o per la Oficina de Publicacions, així com a altres fonts documentals institucionals; Funcions de cercador que permeten buscar en tipus específics de documents o en tots els documents per text lliure; Inclusió de textos explicatius sobre els procedimients legislatius comunitaris. També es poden consultar un glosari i descripcions dels procedimients de presa de decisions a la secció Sobre el Dret de la UE. http://www.votobit.org L’Observatori del Vot Electrònic (Universitat de Lleó). L’OVE serà l’encarregat d’analitzar l’assaig de referèndum sobre la Constitució Europea a través d’Internet o del vot electrònic. Uns 30 experts jurídics, tecnològics i sociològics analitzaran els sistemes utilitzats i la seva verificabilitat. Tant els resultats de la votació d’aquesta prova pilot, com les conclusions d’aquest informe, es donaran a conéixer passat el dia 20. L’Observatori del Vot Electrònic fa tres anys que analitza les propostes que ajuden a estendre l’edemocràcia. http://www.historiasiglo20.org/europa/constitucion1.htm Des del Tractat de Niça a la Constitució Europea (2001-2004). Aquesta pàgina web fa un recorregut històric per la història del segle XX. En aquest lloc es pot conéixer la història de la Unió Europea, pas a pas, amb enllaços d’interès a institucions, articles i documents diversos, que il·lustren les diferents etapes com el camí cap a la creació del concepte de la ciutadania europea. http://www.robert-schuman.org Més sobre la construcció europea En aquesta pàgina web de la Fundació Robert Schuman, un dels pares del projecte de construcció europea, es pot trobar un lloc web dedicat específicament a la Constitució europea, preparant sens dubte el proper referèndum a França. Després de Lituània i Hongria, ha arribat Eslovènia com a tercer Estat en ratificar la Constitució (en una votació parlamentària amb 79 vots a favor i quatre en contra). http://www.lafactoriaweb.com/default-2.htm Monogràfic sobre la Constitució europea Dintre de la revista electrònica La Factoria, es pot accedir, en el seu número 25-26, a un monogràfic magnífic sobre la Constitució europea, on, a més de poder consultar el text íntegre del Tractat, es poden llegir articles de diferents polítics i diferents tendències des de l’any 2001.

El ministre d’Indústria, José Montilla, anunciava el passat 4 de novembre en la seva compareixença davant la Comissió de la Societat de la Informació, que, finalment, no s’estrenaria el vot electrònic en el pròxim referèndum de la Constitució europea, tal com havia anunciat el president José Luis Rodríguez Zapatero en el mes d’agost. El ministre reconeixia així que no donava temps a realitzar totes les modificacions legals i tècniques necessàries per a que, el pròxim 20 de febrer, els espanyols votin la nova Constitució de la UE per vies electròniques. Malgrat això, va anunciar que si que es posarien en marxa experiències piltot com les que es varen realitzar en les eleccions generals. La setmana passada, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, M. Teresa Fernández de la Vega va apuntar que l’Executiu posaria en marxa un “pla pilot” destinat a provar el funcionament del vot a través d’Internet a totes les províncies espanyoles. El Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, serà l’encarregat de posar en marxa la prova, la més important que s’ha dut a terme a Espanya fins al moment i l’objectiu del qual és modernitzar el procés electoral i mantenir Espanya a la vanguàrdia de la Societat de la Informació i de les Noves Tecnologies. La prova, que té un caràcter exclussivament experimental, se celebrarà entre l’1 i el 18 de febrer, per tant finalitzarà abans de la jornada de reflexió. Per a obtenir aquests certificats, els electors han de presentar-se en els punts on s’ubiquin els terminals per a procedir al seu registre i a l’emissió del corresponent certificat digital. Els ciutadans que participin voluntàriament en aquesta prova pilot mantindran el seu dret a votar el dia 20 de febrer. A la iniciativa, amb la que el Govern preten continuar els treballs normatius i tècnics que permetin en futurs processos electorals la seva aplicació amb eficàcia jurídica, participaran 52 ajuntaments (un per cada província) que seran seleccionats tenint en compte la seva representativitat. Així, la mostra de la prova comptarà aproximadament amb un cens de dos milions de ciutadans, xifra que suposa prop d’un 6% del total del cens nacional. Per al desenvolupament de la prova s’utilitzaran certificats digitals específicament emesos per a aquest propòsit amb la finalitat de donar al sistema les màximas garanties de seguretat. Malgrat el seu caràcter "pura i exclusivament experimental", serà "la prova de més envergadura en aquesta matèria que s’ha realitzat a Espanya", i per tant servirà per "analitzar la possible implantació d’aquest sistema" a futures consultes o comicis electorals. En qualsevol cas, la portaveu del Govern va recordar que es tractarà d’un "pla no vinculant". La captura, recompte i difusió dels resultats del referèndum de ratificació de la Constitució Europea requerirà un dispositiu que estarà format per 350 terminals de captura de dades, 19 centres de recollida d’información i prop de 500 experts d’Indra, que donaran suport al dispositiu electoral del Ministeri de l’Interior. La difusió dels resultats de la prova es realitzarà un cop s’hagin fet públics els resultats provisionals del referèndum del 20 de febrer per tal que aquesta informació no influeixi de cap manera en el lliure exercici per part dels ciutadans del seu dret al sufragi.